caminant per sobre les fulles
de les nostres tardors,
acaronant la terra
quan asseguts ens contaven
els secrets que tothom intuïa.
L’aire que s’apartava
en encetar la cançó el seu so
i nosaltres ballant la dolça dansa
als ulls de tots.
El límit que em marquen
el territori entre dues abraçades,
ets temps,
el temps que es tarda
en arribar fins a tu
des de qualsevol lloc del món,
encara que siguin com tu dius,
ínfims camins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada