Xiuxiueixes per casa
amb aquests mots entonats
amb una gràcia
que et fa especial.
Sense aquests cants
la vida se te’n aniria
ofegant-te, poc a poc,
en una mudesa
de cigne blanc.
Tens un cant
per cada sentiment
i un sentiment
per a cada cançó.
Hi ha moments a l’estiu
que els ocells callen
per escoltar-te
i altres et fan els cors.
A la tardor les orenetes
paren a la barana
del nostre balcó,
i embadalides et senten
cantar des de qualsevol racó.
Fins el sol no surt
entre la boira,
si no sent el teu cantar
i a la nit el llençol celeste
cada cop més il•luminat
surt encantat
del continu concert.
I han passat tants anys,
escoltant el teu cant,
que quan no hi sigui
el seguiré escoltant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada