Teníem una cervesa

Teníem una cervesa
a mitges,
i compartíem penes
en aquella petita taula
del racó d’un bar
qualsevol.
Em va contar
una història d’amor,
la seva, i una fugida,
potser la teva.
Venia d’un temps passat,
amb ulls de boira
i llavis de cotó,
et va trobar,
però no et va veure
al principi.
Se’n va adonar
que t’estimava
un dia que no hi eres,
un dia que el cel feia joc
amb les seves ninetes.
Buscava la seva reina
d’aquell joc d’amor
que havíeu començat,
buscava com tu,
la felicitat,
blancs i negres
els quadres jugàveu,
les mans, la cara
eren paisatges coneguts,
només quedava interioritzar,
no fores reina, no...
sinó fada,
que en escoltar el cor
et vas transfigurar.
Després del darrer petó,
recorda trist,
a ulls clucs i pels de punta,
només quedà d’aquella dona,
un estel de fum,
una absència que crema.
Ara comparteix
història i cervesa
i quan la gerra és buida,
pregunta com absent:
On la trobaré?