Cau l’hivern
a sobre nostre
amb la capa
de gebre i boira,
amb els camps
pelats de vida,
on la passejada
resulta buida
sense la teva companyia.
Espera l’amic
l’amor de primavera
quan la vida plena
a complaure convida.
Veure més enllà
de la flor, el lliri,
la natura
que ens crida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada