amb el goix il•lusionat
de qui estima
per damunt de tot,
el seu cor amb el meu,
la rialla a la galta
i la seva ullada
es troba a mig camí
amb allò que li donava,
mots de paper,
mirades d’aigua clara,
mans cepades
que amb subtil ensenyança
l’acaronen cada nit,
cants de grills
que s’escolten
quan aprenem
que estimar
es fa poc a poquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada