És la nit qui plora estels,

És la nit qui plora estels,
quan els cotons dels núvols
ens deixen veure la seva llum.
És la nit qui porta els plors
dels amants quan es separen
i volen deixar la porta
mig oberta per si vol tornar.
És la nit qui fa del plor de l’infant,
la pedra contra el mirall
de la pau a casa.
És la nit qui fa plorar
els tacons pels carrers
deserts en tornar a la llar.
És la nit qui omple el ulls
de llàgrimes si no et sent la veu,
l’amic amagat.
És la nit qui porta plors a la porta
de la matinada,
tan buida avui com ahir.
És la nit qui em sondrolla
amb les cuites de la soledat.
És la nit qui m’encapota
vestit de quimeres,
entre estels ploraners de llum.
És la nit qui plora estels,
d’un en un, marcant el pas
per on, amiga, tu vas.