mirant-me als ulls,
com si acabés
de sobte, tot.
Descobreixo
que ja no ets
la força neta
que jugar volia,
ara no tornaria,
a besar aquella pedra
que del teu cos no veia.
Més amb tot
si amb l’absència
tornés de nou
l’esclat d’amor que fou,
com negar-me podria
a entregar-me de nit i dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada