Havia posat la vida
en una capsa,
no apostava
per la memòria
ni per l’estima,
es pensava
que ser, era tenir.
No sabia
que s’equivocava.
La capsa va marxar,
amb els seus records,
les seves conquestes.
Es va quedar buit,
va trobar lletres lligades
que lligaven pensaments
i no cossos,
qui sap si hi ha
una felicitat
en lo quotidià del mot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada