on és aquesta frontera
que sempre em deixa enrere.
Vinc del món del llagut.
d’ on s’escampa el blat a l’era;
i s’escolta el consell de qui du l’hàbit.
Et cerco impàvid.
Sense saber que m'espera.
Vull trobar-te ufana,
cabells enlaire i cara roja,
tota plena de gana
de veure’m i esquinçar-me
la roba com una boja
fent de l’amor l’única arma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada