Clou el dinar

Clou el dinar,
et poses música
i comences a ballar.
Encara no has acabat
de sortir de l’ou
i ja no se
si la música et mou
o en moure’t
sona tot sol.
Cauen braços i peus,
gira el cos,
voleien cabells,
però no hi ets.
Ets dansa,
ets moviment,
ets so.
Inventes
allò que penses
que vindrà després.
Et surt de dins
i en veure-ho,
torna dins.
Jugues a ballar,
i el ball és joc.
Sents la música,
fas que ella sigui sentiment.
Gires poc a poc,
s’atura el moviment.
Encara no has acabat
de sortir de l’ou
i veient-te ballar,
em poso tot d’una tou.
S’acaba el so,
comença el mot,
tornes a ser la nina
que juga amb la vida,
i en encetar altre cop
la música,
tot començarà de nou.
Si ho veig, si hi sóc,
m’ompliré de goig,
i mirant alçaré el vol
més allà dels somnis complerts,
per complir els teus.