Neix el petó

Neix el petó,
en la idea,
en el desig
de fer-lo,
en la mirada
que també
ho vol
i es deixa.
La carícia neix,
en la punta
dels dits
quan aquests
s’allargassen
per tocar-te,
i tu tenses
el cos
per rebre-la.
Els moments aquells
que el cor batega,
dins, com un cavall,
com el nadó
dintre la mare.
Quan respires alterat
esperant-ho tot
i oferint allò que tens.
No hi ha cadenes,
no hi ha cercles,
només el vent
que ens voleia
per tots els cels
que l’amor
ens descobreix.
Maridaré els meus llavis
amb els teus
i els meus dits birbaran
de la teva pell
els mals records,
que altres amors
t’hagin dut,
mentre la llum s’apaga
i la lluna espia,
la nostra albada.