Són somnis de matinada
quan noto el llit encara calent, buit.
Són somnis de matinada
quan veig al calendari ja vell
totes les creus de vermell
marcant el meu exili intern.
Són somnis de matinada
quan les parets amb els teus colors
em recorden les estones
en que mans i dits les feien vives.
Són somnis de matinada
quan l’aigua de la mar salada
era un vestit que ens trèiem
amb sorra de la blanca platja.
Són somnis de matinada
quan dormíem sota un llençol
color blau nit amb pedreria d’estels
i coixí color blanc de lluna plena.
Són somnis de matinada
quan veig el teu retrat
descolorit de tants petons
que he anat deixant.
Són somnis de matinada
quan penso que qualsevol moment
pot tornar a entrar,
somrient, en la meva vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada