De lluny em marca

De lluny em marca
el cor que t’estimi,
de lluny i en silenci,
que cap mot trenqui
l’encanteri d’aquest
meu sentiment.
Però no vull
que sigui un amor
fosc amagat,
vull gaudir-lo amb
la meva llibertat.
Llibertat d’estimar.
Llibertat de callar.
Llibertat per parlar
amb el sol i la lluna
de la sang
que em dóna vida.
Mirar-te captiu
del teu encant
sense més paraules
que potser un bon dia.
Veure com desglossen
els teus llavis
en altres galtes,
en altres llavis,
els petons que són meus.
I ho faré amb
la serena tristesa
d’estimar-te
en silenci.
Em tens tant a la vora
que hi ha moments
que sóc tu.
Estic tant lluny
que mai em trobaràs.
Pintaré les canes
amb el color
de les estacions
que passen i no et dic res.
Banyaré el rostre
amb el regust salat
de mil llàgrimes de soledat.
Escriuré versos
en la foscor
amb llum d’estels,
és el preu que em marca
el cor per estimar-te,
de lluny i en silenci.