Busco en la soledat de la tarda,
en el silenci de la nit,
aquella pau que necessito
per poder-te llegir.
Compartir amb el fred
del temps que regna fora
amb aquell
que em sobten els teus versos.
I fins i tot agraeixo
la pobra llum
de la bombeta
per sentir-me mig amagat
dins el teu poema.
Busco la soledat i el fred,
i rient molt fluixet
em dic: sóc viu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada