El teu lloc és buit

El teu lloc és buit,
la casa es fa gran,
encara tinc
l’escalfor al cos
i present el record
del que va
succeir anit.
La sensació
de les carícies
em puja cap a munt
i em fa eriçar
tots els pels.
S’encongeix
el cor pensant
en la teva absència.
No puc viure
sempre pendent
d’un retorn
que no se
si es produirà.
No se si puc morir,
però el teu amor
m’ha deixat mal ferit.
Sento la teva
olor present
en tots els racons,
i els retrats
em mantenen
la serenor
i ajuden,
les gràfiques rialles
pensant en el teu retorn.
Deixa’m un petó
quan dormi, desperta’m
que ens estimarem.
Jo també vull ser príncep
del teu conte de fades.