Com retalls trencats
recordo ara les petjades
del teu pas
per la meva vida,
asimètrics,
apassionats,
inconstants,
com un dia vas dir:
un caos controlat.
M’han quedat
les emocions
que vam compartir,
les recordo
amb les rialles franques,
silents els balls agafats
sense deixar
que l’aire ens separes.
I ara amb el cor trencat,
massa tard,
ho he comprés.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada