Assegut en un restaurant
en el voral del davant
et veig buscar quelcom,
ho se perquè, jo també,
un dia ho vaig fer.
M’agradaria
que tinguessis la sort
que em dugué a trobar-te
juntament amb el teu nom.
Però restaré a l’espera,
si el que jo duc
és el que t’omplirà
el flaire de les flors,
i si el meu mot es conjugarà
amb el teu verb,
si la música que ara em sona
és troba a la teva partitura.
Assegut en un restaurant
en el voral del davant
esperaré no haver-me equivocat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada