Les llengües estranyes,
els mots, crits,
el actes, violents
i els silencis inexistents.
El màgic mirall
que reflexa
el que no es veu,
la pecaminosa fruita
que omple el pensament
i l’estància,
dos que no són parella
i un barret insígnia
amb un ésser irreal.
Tot un ball confós,
de dèries i quimeres.
Possible somni.
Impossible realitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada