Avui un vers curt,
del que no vam ser,
no podràs empaquetar,
és un infinit menys u,
és una immensitat.
Cada cop que feies un pas
aquell nen mort eres tu,
com jo, com qualsevol.
No hi ha món per guardar,
el no teu, ni el no de ningú.
Alhora que, aquest no, és dintre teu,
I saber-ho és la nostra creu.
Què vols fer?
Pintar milions de cels
i amagar-te dins d’ells.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada