Ho desconec, no ho se

Ho desconec, no ho se,
però ho tinc,
com tantes altres coses
que m’envolten i no faig servir.
He viscut volant
per mil jardins
amb la preocupació
de no ser mai vist.
D’un ser anònim,
transparent, senzill.
Amb creences
fortament buides
de contingut
més enllà
del meus propis
límits de cos i ment.
Feliç amb altres felicitats,
Content amb altres alegries.
Desgraciat amb altres penes.
Sol amb altres soledats.
Furiós amb altres fúries.
Enamorat amb el teu amor.
Cec sense els teus ulls.
Mort sense el teu cor.
No hi ha més anelles
que em lliguin a la vida
que les teves paraules.
No hi ha més baules
que em duguin a tu,
que els meus mots.
No hi ha mort més trista...
Que el teu oblit!