Surt el sol tement

Surt el sol tement
sota la ratlla
de l’horitzó
i va creixent el dia,
ho vol conèixer tot.
Juga amb la blanca arena,
fa castells
per sirenes princeses
i cavallets valents
que juguen al marge.
Reflexa sos rajos
amb l’aigua
de vidre treballat
per les onades,
fent tants arcs
de sant Martí
com gotes ballen.
I creix el dia
i s’atansa la tarda
que amb color
de capvespre
va pintant la nit.
Dóna el sol un petó
a la lluna blanca,
surten els amants
a jugar l’amor
en la plàcida foscor,
vora l’aigua mansa
on dormen les ones
abraçades a les roques,
cançons de bressol
surten alhora dels mil racons,
que adormen amb serenor,
petó a petó aquells vells amants,
que mirats ben a prop,
són com tu i jo.