en la clara nit
on la lluna
es majestàtica reina.
En el terrat,
l’aire treu a ballar
les fines cortines de gasa
color de sol ponent.
La música desperta
del somort del capvespre
la parella d’enamorats
i amb la fragilitat
del vidre de Bohèmia,
alcen les puntes
marcant els passos.
Volen els cossos regirant-se
l’un amb l’altre
i tots dos amb el cel
que gaudeix
amb el seu sentiment.
En un alentiment pausat
descansen ja
i posen punt final al moviment
amb aquell petó
promès amb els ulls, obeint,
el dictamen dels versos
del darrer bolero
que han escoltat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada