perquè et miro
al fons dels ulls,
allí on el color
es torna foscor,
on la llum
de la mirada
desapareix
per embolcallar-te
la por.
Alentida l’acció,
perquè et miro
on els dits
es creuen,
tombant el cristal•lí
calze amb nèctar
color foc
dins l’arrodonit
i transparent ventre.
Es trenca el brindis
darrer d’una curta
vida comú,
queda l’amor,
però lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada