miro la lluna i sempre està canviant,
però és allí.
Miro el mar i sempre està anant i tornant.
Miro la terra i és una,
canviant com la lluna.
Miro la vida, és com l’aigua
marxant nua,
esmunyint-se pel lloc més fàcil,
escapant-se gra a gra,
sentiment a sentiment,
lenta i continua,
coses que canvien
i coses perennes
com el record,
que quan no s’usa
es guarda
i ningú el llegeix igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada