Voldria tenir el nom que em posis

Voldria tenir el nom que em posis.
Voldria ser l’espatlla on ploris.
Voldria ser l’amic que mai falla.
Voldria ser la llar on aixoplugar-te.
Voldria ser la veu que et parla tendrament.
Voldria ser qui callat t’escolta.
Voldria ser la pantalla que para el vent advers.
Voldria ser...
I només sóc el vers anònim que t’obre la ferida.
I només sóc la roda que corrent ho enreda més.
Si tu vols no creuaré,
les meves paraules amb les teves.
Si tu vols no parlaré
ni preguntaré.
Si tu vols em faré
fos de la mateixa manera que vaig
aparèixer entre les teves lletres.
Si tu vols seré el núvol
que després de la pluja desapareix
i et deixa el sol per a tu.