i el sol t’envia
el primer raig
a despertar-te
besant l’espatlla nua
abans que jo gelós
em desperti
i ser el primer amant
del moment
omplint la teva pell.
Els llençols,
cortines caigudes
s’estimen pel terra
sent un munt tots dos.
Els coixins,
envejosos no volen
ser menys
i uneixen les seves grans boques
en un òscul intents,
mentre nosaltres
despertant del somni inacabat
saludem descalços el terra,
la sorra i l’aigua salada
i abraçant l’aire fresc
de la matinada
anomenem pels noms inventats
a gavines, peixos
i el de la sirena de pedra,
que erets abans de ser dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada