cau persistent,
com van caient amb les gotes
els records dels moments
que vàrem compartir.
Recordar tots els sentiments nostres
que foren la vida mateixa,
ara em fa mal.
Em retalla el cor a bocins
cada bes,
cada carícia perduda,
i pensar que aquelles promeses
d’amor tenen una altra destinació
i un mateix afany.
La pluja d’aquests dies
cau persistent,
i alhora que em fereix
em neteja la rancúnia
que em queda dins,
resta més lleugera
l’anima enamorada
ara que gota a gota
s’endu l’angoixa
de l’amor perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada