que fresca corre vall avall,
amagat entre dos xops gegants
pares de molts altres arbres,
em deixen veure pel mig
de les branques més altes
l’ull blanc quasi redó
amb que el cel em mira.
Endormiscat
per murmuri de l’aigua
i les cançons de les fulles,
danso amb els estels
somiant amb tu.
Poc a poc desitjo formar part
d’aquest minúscul firmament
i la pell alletada del meu cos
va entrant suaument
en la terra flonja
que voreja la ribera
del meu riu.
Les grapes penetren
compartint la vida
amb el tot que m’envolta.
La roca que es desfà,
l’aigua que corre,
els arbres que creixen,
la terra que els alimenta,
i ara jo,
som un sol objecte
dins aquest devenir
que flueix entre les estrelles,
esperant que un dia també,
tu apareguis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada