la sirena buscant el seu racó
on pugui plorar llàgrimes de mar.
Lluny de l’horitzó
repassa els petits grans
dels records per fer-ne
una mesura acurada
dels que vol oblidar.
Les escates ja no llueixen,
tenen un mal que no coneix,
l’hi va encomanar
els ulls de l’estrany aquell
que la van mirar.
També ell n’està malalt,
però sap el remei,
un bes de la sirena
que li ha pres el seny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada