skip to main
|
skip to sidebar
panera d'oblits
diumenge, 15 de febrer del 2009
Tanca la finestra
Tanca la finestra
que ve vent
i és frescal,
massa fred
per com estàs.
Quan la nit vingui tapat
que el vent
ens duu
un temps estrany
i encén el llum
no sigui
que et faci temor
la foscor
si jo no hi sóc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
►
2010
(83)
►
de març
(1)
►
de febrer
(29)
►
de gener
(53)
▼
2009
(491)
►
de desembre
(35)
►
de novembre
(40)
►
d’octubre
(19)
►
de setembre
(23)
►
d’agost
(9)
►
de juliol
(14)
►
de juny
(13)
►
de maig
(22)
►
d’abril
(37)
►
de març
(74)
▼
de febrer
(107)
De vegades em veig blanc
Canta el rossinyol
Dorm la flama
L’havia vist des de dalt
El dia es lleva cansat
La casa vella
La tinta dels meus ulls
Em diu la teva veu
Cercant la sirena perduda
Li va marxar de nou
Sobren les paraules
Els teus ulls li duen els versos
Un camí que ens porta enlloc
Em dius que vols ser el meu aire
La pau era nova
Desperta el dia
El lliri que em vigila el jardí
Em dius que cos a cos
Els peus nus dins l’aigua
El corral està tranquil
La devesa està tranquil•la
He passat per la teva vora
Jo també estic
De cada dia i de cada nit
De totes les mirades
De la llum
Resisteix el cos
L'hivern ens amaga
Sota l’ombra
Plora l’Angels
La mirada era de veritat
Deixa’m acompanyar-te
Mirava darrera dels vidres
Vinc cap a tu
El temps ha anat foradant
Assegut al porxo de casa
Camina per la rambla
Deien que l’estimaves
Donam amor l’alegria
Els teus ulls em diuen
Pintaré de colors el blanc
Em prem el cor amb dolor
Digues on és l’estany
Em parles dels deus
Obro els braços
Ja cau el son la meva vigília
Seguirà volant el meu mirar
Vaig fer de la nostra casa
Mouré la pell de l’aigua
No sóc un conill gran i blanc
Tanca la finestra
Enceto una carta
Les teves pàgines m’embolcallen
Em deies felicita’m
Amb la força de la tramuntana
El bol ja era ple
Tenia tot un ritual
No podria acaronar
Navega fins el fons
He vist al jardí sargantanes joves
Es recorda el vell cor
Vaig de visita
Aferrat al volant conduint
Ja cau el son la meva vigília
Ja estic cansat d’esperar
Seu al seu balancí
He sortit a buscar amb l’amor
Cauen les hores mortes
El meu és un amor vell
Asseguts a la taula d’un bar
S’havia passat tota la vida
Si la nit és callada
Un petó no mor mai de fred
Em capbusso
Miro el sol i cada dia fa el mateix camí
Caminava per la ciutat
Et conec a mossegades tendres
La pluja d’aquests dies
Tot va durar un instant
Bufa el rei dels vents
Miro la imatge de l’espill
No hi havia mesura
Allí on passares quedà
Assegut en la terrassa d’un bar
L’aigua del riu clara
Escric a l’ombra del pi
La mateixa pluja
Alentida l’acció
Si els meus versos
Entro pel balcó com un lladre
Damunt el prestatge
Voldria tenir el nom que em posis
Ruixaré amb aigua
Jugava amb el gat assegut
És hivern
No tinc res més
Em dius
Mort estava d’amor
Avui parles clar
He escrit amb les lletres del mar
Plou i regalima
He caminat tot sol
Plou si
Parlaré de la lluna
Pintaré els records
Em vaig acostumar a seguir-te
Cada gota de pluja
►
de gener
(98)
►
2008
(39)
►
de desembre
(17)
►
de novembre
(7)
►
d’octubre
(3)
►
de setembre
(4)
►
de juliol
(4)
►
de juny
(4)
Contribuïdors
Unknown
qui sap si...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada