rellegint un recull
amb versos dedicats a tu d’abans
quan érem u en cos i ànima
quan la resta no existia
quan el mon era tant petit
com el teu mon,
sona d’ambient la nostra cançó,
et busco pels voltants
esperant el fantasma
d’un passat dolorós,
cau a terra la beguda,
es mullen el pantalons,
blanc,
ple de suor,
cavalcant pel pit el cor,
me n’adono
que sempre t’he estimat.
Vull escriure
mentre duri la melodia,
i només em surt:
plat d’arròs i el nom d’un altre autor,
retalls d’un dia, d’aquell passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada