que és un comiat
mentre la boca
intenta maquillar-ho.
El petó i un fins aviat
volen donar-li una capa
de pintura al nostre adéu.
Vols tapar amb paraules
la ferida del cor
perquè no vegis arribar
la sang al riu.
Saps que fa mal
però no vols
o no pots evitar-ho,
has de marxar.
Trencat en tants bocins
que del meu cor
en faríem un firmament
si cada tros fos un estel,
no puc fer res mes
que morir poc a poc
en la distancia
dels teus petons
i de la calidesa
de la teva veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada