La pau era nova

La pau era nova
i dels altres.
El pa sec i poc.
Els dies llargs i buits.
El joc innocent i pobre.
El carrer llarg i solitari.
Els nens no podien jugar,
no hi havia temps,
no hi havia joguines,
només jocs
que calia no jugar.
S’esborrava la memòria
per no fer tan cruel el present.
Oblidava l’ahir alegre
abans dels dies negres
de mort,sang i fang.
Creia que créixer
li donaria la força
que no li podia donar l’aliment
que no prenia.
Creia que podia trobar
el saber on l’havien amagat.
Buscava en els llibres
lo que la boca callava.
La tristor dels ulls de nina,
va ser la tristor dels ulls de jove,
però volia oblidar la tristor
abans de ser mare,
per donar una llum nova al futur.
La solitud,
el temor,
la pobresa,
foren el bastiment de la seva vida
i poc a poc amb l’ajut
de qui era a prop,
va desballestar amb lentitud
la façana somorta
d’una vida que li semblava aliena.
S’esborrava la memòria
per no fer tan cruel el present.
Ara aquest ja no era tan gris,
calia guardar els pètals secs,
entre les fulles grogues
del primer llibre rescatat de la foscor.
Calia preserva la darrera nina
de vestit esquinçat
i cara quartejada,
per remoure un oblit que evités,
que torni a passar.