i a ran de sorra,
de jove,
quan era nou tothom es barallava
per jugar amb ell.
De dia els nins i els infants,
els uns amb el pares
i els altres jugant a ser grans
volien provar la seva independència,
gronxant amunt i avall.
De nit, la lluna i ell
besaven confidències
que altres enamorats
deixaven en la seva fusta
amb marques de ganivet
i cors foradats.
La sal va posar música als viatges
fent grinyolar els ferros del bastiment
i la mar va inflar la fusta vella,
la mateixa que de sempre
jugava a la rata i el gat
amb la salobre aigua de les ones
que besaven la platja.
Allí està encara, mig jubilat,
mirant de cara al mar
i fent la becaina al sol,
fins que algun despistat li fa xisclar
les artrítiques articulacions
de fusta oberta i ferro rovellat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada