i veig el mateix d’ahir,
tots quiets sortim igual
cada cop que els ulls
se’n van a mirar-nos.
Canvia el temps fora
i la nit envolta
de vegades el lloc on som,
tret de la pols
que acumulem
per sobre la fina línia
de sobre nostre,
segueix sent tot tant igual
que el primer dia,
fins i tot crec
que començaré
a creure’m
que realment allò que veig
i on tots hi estem
és en realitat,
una fotografia
encarada a un mirall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada