Escric a l’ombra del pi

Escric a l’ombra del pi,
assegut a la gespa molla
del rec matiner,
el sol baix neix
darrera la muntanya,
la ploma escriu
garbuix de lletres
que en llegir em sonen
els versos que t’he dit per la nit,
hores abans
quan els sons són esclats
d’aire en el silenci nocturn.
Enlairo els ulls
i veig que reps el nou dia cara al vent,
amb la toga acolorida
del llençol que jeia a terra
quan tu i jo més que parlar
jugàvem al perenne joc de l’amor.
Aquest dia d’aquell estiu,
vaig saludar-lo
només per tu,
com tot lo més bell que em ve,
només per tu,
en la llar
que compartim ja tants anys
que voldria eterns.