i guarda el son,
em diu que ets a la vora,
que t’ha vist passejar
vigilant la casa,
mirant si havia llum
rere les finestres.
El lliri que t’escolta
quan sospires,
em diu que encara m’estimes,
que t’has repensat
i vols tornar.
El lliri amic meu
em vol convèncer
que doni el pas,
obri la porta de casa,
la del cor
i et deixi entrar.
El lliri que de nit
és l’enveja de la lluna,
per fi m’ha descobert
el meu error
i ara em fa canviar.
Per fi has arribat
de nou estimada,
tot resta
tal i com va quedar el dia
que vas marxar a comprar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada