al vell sofà ple de pels.
Passava les estones mortes
acaronant la pell del vell animal
que ronquejava complagut.
Els ulls feien un ball de colors
entre el blau de les parets
i el gris del cel,
entre el blanc brut dels llençols
i en negre net del gat sorrut.
De tant en tant salta el gat
i busca menjar, torna més tard,
i d’un bot jeu a l’entrecuix,
torna el cercle inacabat,
i la roda gira com sempre.
Juga amb el gat assegut
al vell sofà ple de pels...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada