com si l’ahir fos encara present.
Sent la bellesa caduca del seu cos
com si encara fos la rosa
que engalana el passeig
des de la plaça fins al mar.
Llueix un vestit setinat
ple de recordatoris
d’un passat ja molt llunyà.
Però ella creu que el temps
s’aturà a la seva porta
i li fa de confident
d’altres arrugues.
No reconeix entre els avis
que prenen el sol mirant la mar vella,
els qui alçaven el pit
quan accedia a passejar agafada del braç,
lluint pamela i galant.
Aquell qui ara es conduit
per una cadira elèctrica
fou la seva més gran parella de ball.
Camina per la rambla
com si l’ahir fos encara present
i mira encara de reüll els joves
que rient fan mofa
de la reina de la rambla.
Sent la bellesa caduca del seu cos
com si encara fos la rosa,
s’imagina les burles
com tímides pretensions
d’aquests nou galans novells.
Si tant sols un, només un,
alces el colze i li oferís el braç,
llavors de ben segur
aquell cos seria com mig segle enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada