marcada la teva presència.
La llar ordenada
amb la manera que l’entenies,
l’olor que la roba neta oferia,
el rebost amb lo que et venia de gust,
el rebedor amb aquell paraigüer
atrotinat de la casa dels teus avis,
la prestatgeria amb el llibres
que vàrem anant recollint
de les llibreries de vell,
les golfes amb aquell racó
on el mon s’aturava
i marcava el ritme de la nit
el crit del mussol des del primer dia.
Tota una existència muntada al teu voltant,
i vaig fallar en no escoltar-te,
en l’essencial,
t’ho oferia tot menys lo que més volies
i vas marxar a buscar-lo fora de casa,
i vas deixar enrere tot,
tot menys la teva olor,
tot menys el record del temps passat,
i encara resta caminant
per entre les parts de la casa
o del jardí l’aura
que m’evoca viva la teva personalitat.
Tot resta igual per si un dia vols tornar.
Només ha canviat que he entès
perquè te’n vas anar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada