i el somni encara no ha arribat,
si la lluna és blanca
i tens qui t’estima al costat,
no ho dubtis,
ni és impossible ni absurd,
batega fort el cor,
i et porta el batec al pols,
retrona alhora al cap i al pit.
També pot ser la temor el caliu,
d’aquest retrò,
però jo prefereixo
quedar-me l’altre motiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada