i jo et felicitava.
“Mira avui em trobaré amb ell
i farem una festa”,
i jo me’n alegrava per ell.
M’havia passat mitja vida estimant-te
i l’altra mitja lluitant per oblidar
que mai podries ser meva.
Un nosaltres ja molt antic
que no feia el nosaltres que volia.
I la mar va anant carregant
de sorra l’espatlla molla
i era quasi invisible,
igual que ho era per a tu,
i cada gra em coïa
la pell encetada encara menys
que la indiferència
dels teus silencis els darrers temps.
Fou una ombra del passat,
ara ja ni tant sols això mateix,
ni un record del temps que fou
de les confidències que compartirem.
Avui potser vols tornar
a celebrar un aniversari sense mi,
i jo des de l’orgull ferit et dic felicitats,
per tot l’amor que et vaig tenir i qui sap si...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada