dos cops al dia aturat
vora on vius
per veure com passes
i poder-te admirar.
I no l’encerto mai
per a dir-te
que potser fa molt
de temps vaig començar
a estimar.
Dos cops al dia deixo
de banda la soledat
per abraçar un mutisme.
Dos instant tinc l’instin
d’aixecar-me
i venir a parlar.
Després,
quan marxes,
dos vegades em llevo
de la cadira del bar
pago el veure
i sense tornar
la vista enrere em prometo
que demà ho faré.
Sense fer res,
ho encerto dos cops al dia
i per no fer res
m’equivoco una vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada