amb els colors
de la nostàlgia,
i els emmarcaré
amb un bastiment
d’esperança.
Buscaré en el mirall
dels teus ulls
els retalls de felicitats
que em vas prometre
i encara no han arribat.
Escriuré els versos,
amb les màgiques paraules
que vàrem descobrir junts
quan jugàvem a conèixer-nos.
Vestiré la teva pell
de carícies i petons
com guarnim de garlandes
la nostra casa
per la festa major.
Estudiaré la música
que més t’agrada,
perquè puguis rebre la son
mentre l’escoltes.
Què no faré
perquè el teu cor sigui feliç?
Si fins i tot podria aprendre
a renunciar al cel
de viure amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada