quan veient els teus ulls
vaig dir-te adéu.
Un ocell lliure com tu
no el podia engabiar
en un cor que estava lluny.
Vàrem arribar distants
i la distància ens ha mort l’amor.
Ja no podré imaginar
el gust dels petons,
ni sabré del tacte de la teva pell,
tot fou un enorme error
del qual mai me’n penediré.
Marxo sense poder-te dir,
tot l’amor que guardo dins,
tot a l’alegria que fuig de mi,
tot l’alè que ja no hi és,
tota la vida que no viuré,
perquè marxo...
plenament enamorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada