Ja estic cansat d’esperar

Ja estic cansat d’esperar,
i qui sap si també d’estimar.
He esperat tant de temps
una paraula, un fet,
he passejat buscant el moment
en que em volguessis parlar.
Em dol el silenci
i el petó de tant en tant.
Lluny del teu cos
se’m fa més feixuga
la càrrega de convertit
els silencis en versos.
Ja estic cansat d’esperar,
creient que puc aturar el mar.
Mancat de l’esperança el cor
no vol lluitar ja més per tu.
M’han ofegat els silencis
dels mots que venen volant,
ara només em queda plorar
la derrota final i sucumbir
entre els plors i la pluja
que anònima em va xopant.
Si un dia et vaig batejar
amb noms de mil flors
i d’imaginaris amagats
ara no et se trobar cap nom
que em pugui ajudar
a desfer el malefici
que desfà el bonic conte
que fa molt de temps iniciàrem
entre rialles i jocs d’adolescents.
Ja estic cansat d’esperar,
i qui sap si també d’estimar.
He esperat tant de temps
una paraula, un fet
o retrobar en els llavis
teus la nostra cançó.
Ara potser la cançó d’un adéu.