les gallines picotegen aquí i allà,
remenant amb les potes
allò que els hi fa nosa.
S’aturen de tant en tant
i expliquen les novetats
dels darrers vint minuts,
que si un cuc per sota el munt de palla,
que si quatre grans de panís,
que si el gall està més acurat que abans,
que si el porc gruny molt aquesta tarda.
I tornar a començar a furgar
pel terra fins la propera reunió.
Només la Pepita està tensa,
alguna cosa li remou per dins,
mirant nerviosa cap a la finestra
fins que et veu rere els vidres
ufanosa i contenta,
la seva petita ha tornat.
Torna al galliner
i al cap de dos minuts cloqueja exultant,
ho ha fet, ja té l’ou
que et guarda cada dia com un regal,
únic, només per a la seva nena.
Ja tardes, cloqueja més fort fins
que apareixes per la porta,
un grapat de grans de blat de moro
i una carícia,
paraules boniques com només
saben dir-les els infants.
Te’n vas cofoia,
sabent que ella no et fallarà.
A dalt obres el trofeu
i ensenyes el regal de dos rovells
i com sempre tots
exclamen un oh!!! rotund.
Mires de reüll per la finestra
i la veus en mig del corral
explicant la gesta i com una reina,
majestàtica,
més ampla que mai,
contenta d’haver-te
donat el millor que té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada