la nostra relació
i per cada forat hi passa el vent,
cada cop mes fort,
cada cop més fred.
Ni l’aigua de la pluja
pot calmar la sensació
de sequedat
que el sol fa passar
per entre els instants trencats
del que érem tu i jo.
El silenci dels mots
que volen amb el vent
m’arriba abans
que el remors del seu so
i ja no se com tapar
aquests forats
que el temps m’ha regalat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada