i en la mirada se
que no saps que dir-me,
aleshores et miro als ulls,
t’agafo de les mans,
et deixo entre els dits la ploma
amb que t’escric i em despullo.
Escriu-me sobre la pell
tot el que no em vols dir.
Així en les hores de torbada soledat
et llegiré el pensament fet lletra tatuada.
Acolorit pel roig de la passió,
pel verd dels teus ulls,
pel blau del mar que ens envolta,
pel groc del blat madur,
pels colors de la tardor onírica,
pel negre de la nit,
pel blanc de la lluna,
pel lletós color de la boira
que tot ho difumina,
pel gris de la pluja que tot ho borra,
no,
no podràs repetir
que no em saps acolorir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada